L’actual conjuntura europea, amb un escenari de profunda crisi econòmica, elevats índexs d’atur, reducció de la despesa i aprimament de la cosa pública, està portant governs i estats  a un canvi de paradigma que posa a revisió el model actual d’Administració pública amb l’objectiu de buscar polítiques de cooperació interadministrativa on l’acció social es va imposant a les polítiques de creació material.

Catalunya, tot i tenir una gran potencialitat per afrontar la crisi, és un país mancat de recursos pels incompliments reiterats de l’Estat espanyol en gairebé tots els seus àmbits de relació. L’últim exemple el tenim en els prop de 10.000 milions d’euros recollits en l’informe de greuges fet públic pel Govern català –i menystingut per Madrid– , que se sumen dramàticament als 16.000 MEUR que paguem els catalans cada any i no retornen a Catalunya. La centrifugació de les retallades cap a les CCAA, que s’agreuja encara més amb els 8.000 MEUR que el Govern espanyol imposarà als governs autonòmics els dos pròxims anys, situa el nostre país, les nostres empreses i tot el teixit social en uns límits de fragilitat mai vistos els últims 35 anys.