Façana DiputacioLa Diputació de Lleida té la seva raó de ser en l’assistència als ajuntaments i, per tant, en les persones, i aquest compromís ha estat volgudament molt més explícit aquest any 2013 a causa de les necessitats municipals i socials derivades de la contracció econòmica actual. Des del punt de vista polític, ha estat un any intens, de grans vivències col·lectives, de reajustaments de les economies públiques i privades, i d’incertesa afegida, per tal com la nova llei de règim local espanyola suposa una supressió de competències municipals, amb la consegüent pèrdua de serveis als ciutadans, atorga unes funcions irracionals a les diputacions i no respecta el model d’organització territorial de Catalunya.


 

El 2013 s’ha mantingut la conjuntura econòmica negativa dels últims anys i les administracions com la Diputació de Lleida –a banda de polítiques rigoroses d’austeritat, estalvi i eficiència– ha intensificat les accions de suport a ajuntaments i consells comarcals, perquè són les primeres administracions a copsar la realitat socioeconòmica dels seus ciutadans. En aquest sentit, hem prioritzat l’atenció a totes aquelles activitats i accions que incideixen en l’enfortiment i el desenvolupament de la nostra comunitat i hem donat suport a iniciatives que pel seu impacte econòmic o capacitat d’internacionalització tenen o tindran a mig termini una major repercussió clarament positiva per al conjunt dels nostres pobles.

El treball continuat amb més de 1.200 entitats socials, culturals i econòmiques de les terres de Lleida, la col·laboració permanent amb els ajuntaments i els consells comarcals, la cooperació amb sectors estratègics per a les nostres terres, com ara l’agroalimentari, ens han permès desplegar amb solidesa una acció de govern decidida, propera, constant i atenta al batec del nostre territori. Un municipalisme compromès, entès, alhora, com la saó d’un país, que ara fa cent anys va projectar en la Mancomunitat de Catalunya la seva voluntat d’Estat. Llavors com ara, la Diputació de Lleida va contribuir amb la resta de diputacions catalanes a bastir Catalunya de serveis i infraestructures irrenunciables per al progrés dels ciutadans; bàsiques i essencials per a la Catalunya que avui tots reconeixem i que molts volem sobirana.

En els nostres dies, la vigència d’aquest principi de coresponsabilitat institucional l’identifiquem, entre d’altres, en l’estreta col•laboració amb el departament de Benestar i Família per atendre necessitats socials i d’urgència; el finançament de les llars d’infants, del transport i menjador escolar no obligatori o el treball coordinat de les quatre diputacions per a la futura hisenda catalana, sense que aquestes actuacions suposin en cap cas la desatenció d’altres competències prioritàries per a aquesta institució. Són, de fet, un exemple de coherència i compromís amb el territori i les necessitats reals de les persones, que des de la Diputació de Lleida atenem amb responsabilitat per suplir les deslleialtats financeres de l’Estat espanyol amb Catalunya.

Per tercer any consecutiu, el pressupost de la institució, corresponent a l’exercici 2014, ha estat aprovat per la unanimitat dels grups polítics que conformen la Corporació. En termes generals, els comptes destinen prop de 40 milions d’euros a ajuts directes a ajuntaments i consells comarcals; n’habiliten prop de 10 milions més per a accions socials dutes a terme de manera directa o en col·laboració amb entitats i associacions lleidatanes, alhora que es rebaixa l’endeutament de la diputació en 8,6 milions d’euros per tal de garantir la màxima solvència de la institució i situar el nivell de deute en mínims històrics.

Acabant, en l’àmbit nacional la Diputació de Lleida ha estat al costat de totes les iniciatives de país, organitzades des de la base social i des del Govern i el Parlament català.
Catalunya està vivint un període excepcional de la seva història i unes circumstàncies especials relacionades amb el Tricentenari, la Mancomunitat de Catalunya i el Dret a decidir. Per tant, davant d’un poble que es mou, una diputació que respon.

 

Joan Reñé i Huguet