Aigua SM2123
A les comarques de Lleida reclamem i exigim amb absoluta convicció i compromís les garanties i concessions dels nostres regadius, que fan possible una econòmica agrícola potent i avançada, que gestiona un percentatge del PIB del país molt important. Alhora, permet que moltes persones i famílies treballadores, sacrificades, amb talent i capacitat d’assumir riscos, generació darrera generació, tinguin el seu modus vivendi en l’agricultura i ens facin sentir a tots i amb orgull que les Terres de Lleida són garants del rebost de Catalunya i també del pool agroindustrial més potent del sud d’Europa.


 

Aquesta posició, que és un referent exigible sota qualsevol concepte, no està renyida i és perfectament compatible amb la preservació dels criteris i dels conceptes mediambientals. Per això, em manifesto absolutament contrari a determinats posicionaments ideològics exclusius que hem sentit en els darrers dies i que, l’únic que pretesament volen fer, es portar a l’enfrontament territoris del nostre país, Catalunya.

El Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro ha de garantir absolutament les nostres necessitats i concessions hídriques en una gestió agrícola que, com deia abans, és imprescindible en el nostre país. I això és perfectament compatible amb l’exigència de millors caudals dels que es plantegen per garantir els ecosistemes del Delta de l’Ebre. El parany ens arriba en una proposta més que abusiva en el nombre de nous regadius plantejats a l’Aragó i a la Rioja: el Ministerio incrementa de 965.000 a 1.410.000 les hectàrees de regadiu a la Conca de l’Ebre. Un increment més que discutible i qüestionable i que, dit sigui de pas, plantejat en zones absolutament salines agreujarà substancialment la salinització del Delta. Potser la reflexió és valorar la conveniència de proposar nous regadius incrementats en 450.000 hectàrees a l’Aragó i a la Rioja, que faran que l’ús agrícola de l’Ebre passi del 55% actual al 70% del seu cabal i provocant tensions en determinats moments de l’any.

És per això que el Grup de Convergència i Unió i Convergència Democràtica Aranesa de la Diputació de Lleida ha presentat per discutir en el proper Ple una moció per demanar als governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol i també a les organitzacions sindicals agràries i a les entitats ecologistes i a la resta d’agents socials del territori, que vetllin perquè aquest pla no suposi un enfrontament entre territoris ni entre sectors econòmics, amb el benentès que els regadius prioritaris i usos agraris que actualment estan previstos a les nostres comarques són compatibles amb el manteniment de l’estructura i el funcionament de l’ecosistema fluvial.

Catalunya té aigua suficient per cobrir les necessitats urbanes, industrials i de regadius i gestionar adequadament els propis ecosistemes fluvials. L’únic que cal és que, un cop més, Espanya no ens faci trampes.

 

Joan Reñé i Huguet