Setge7
Benvinguts a aquesta jornada que la Diputació de Lleida i la seva fundació cultural, l’Institut d’Estudis i Ilerdencs, realitza avui al Born Centre Cultural, en aquest imponent i emblemàtic escenari del nostre passat col·lectiu. Catalunya està vivint un període excepcional de la seva història i unes circumstàncies molt especials protagonitzades per la societat civil i les institucions. 

Per tant, interpretant l’anhel sobiranista que viu el país i coincidint amb les commemoracions de dos fets de transcendental importància (el Tricentenari del 1714 i el centenari de la Mancomunitat), la Diputació de Lleida vol contribuir al debat sobre el passat, el present i el futur de Catalunya amb un cicle d’activitats multidisciplinàries (que van de la literatura a la pintura o del teatre al pensament) i la publicació de material gràfic divers, centrat en l’evolució política del Principat de Catalunya (des del Compromís de Casp a la Guerra de Successió i des de la Mancomunitat de Catalunya a la creació d’un futur Estat català). I tot això ho fem a partir de la visió analítica de polítics, economistes i intel•lectuals del nostre país.


 

¿Per què les terres de Lleida es presenten avui al Born de Barcelona? Doncs perquè l’entrada de les tropes borbòniques en terra catalana comença, realment, l’any 1707, amb el setge de Lleida i la derrota d’Almansa (al País Valencià); continua amb la presa de Barcelona, l’onze de setembre 1714; i acaba el 1715, amb la conquesta de Mallorca, l’últim bastió de la nació catalana. La ciutat de Lleida d’aquell 1707, i amb ella tots els seus pobles i comarques, van sofrir l’escarni i la vexació sistemàtica, simbolitzada en l’ultratge al seu símbol més sagrat, la seva catedral, la Seu Vella, convertida en caserna militar borbònica i amb la voluntat manifesta –cosa poc coneguda entre els ciutadans– de destruir-la. Però d’això no se’n van sortir. No pas per la magnificència dels conqueridors, sinó perquè tot i que Felip V va cursar el decret d’aterrament de l’edifici l’any 1746, la mort se l’endugué poc abans de signar-lo.

Durant el Setge de Lleida de l’any 1707, el convent del Roser va ser incendiat per les tropes borbòniques quan al seu interior s’hi trobaven set-centes persones refugiades, moltes de les quals van sucumbir a les flames. Aquest fet donà pas a un llarg període de destrucció, assassinats, saquejos i persecucions, i dóna clara referència del tarannà dels conqueridors… A partir d’aquí, com tothom sap, el país acabarà capitulant. Fet que significà l’abolició de les constitucions del Principat, dels regnes de Mallorca i de València, i la genuflexió als esquemes absolutistes, bàrbars i tavernaris de la monarquia borbònica, amb la implantació del decret de Nova Planta, resumit en aquella famosa providència del fiscal del Consejo de Castilla: «Que se consiga el fecto sin que se note el cuidado»

La gran desfeta, del 1707 al 1715, que ens recorda el Tricentenari, ens parla del sacrifici d’un poble i la defensa de les seves llibertats nacionals fins a l’última expressió. L’altra gran commemoració, el centenari de la Mancomunitat de Catalunya (a partir de la unió lliure i solidària de les quatre diputacions catalanes), representa la represa del renaixement polític del Principat; i ara que parlem d’estructures d’estat, un exemple a seguir per ser un país lliure com més aviat millor!

Així com la societat lleidatana de 1707 fou la primera línia de contenció de l’invasor, 300 anys després, les terres de Lleida i institucions com la Diputació que tinc l’honor de representar continuem en els llocs més avançats de la defensa nacional del nostre país. La viabilitat d’un futur estat català comença, no en dubtin, al món local i les comarques i municipis de Lleida estem compromesos al capdavant del procés. El convenciment que volem decidir per nosaltres mateixos i que Catalunya s’ha de convertir en un nou estat de la Unió Europea és una idea àmpliament compartida per la societat lleidatana. Jo els convido, doncs, a què passegin per tots els pobles de Ponent i podran copsar la il·lusió col·lectiva i la voluntat popular que, tard o d’hora i irremissiblement, acabarà fent-nos lliures.

Setge 1435071288_o

La jornada congregà unes 400 persones

Avui, al Born, fem una revisió del nostre passat, viscut des del ponent del país. Un passat que ens serveix per honorar aquells que ens han precedit, que van lluitar per salvaguardar les lleis i les constitucions catalanes. Un present, clarament hostil als nostres drets nacionals, a la nostra llengua i a la nostra cultura… i que ens fa mirar, com a poble que exigeix respecte a la seva dignitat col•lectiva, cap a un futur que avui només pot ser lliure i sobirà.

Joan Reñé i Huguet

NOTA. Salutació pronunciada durant la inauguració de la jornada «El Setge de Lleida (1707)» celebrada al Born Centre Cultural (Barcelona, 15 de març de 2014)