REPENSAR EUROPAEl cicle “Repensar Europa” de l’Institut d’Estudis Ilerdencs –a partir de l’anàlisi dels moviments migratoris, la tensió entre llibertat i seguretat, la resposta social i econòmica i el model d’organització territorial– respon a la voluntat de la Diputació de Lleida de contribuir al debat de les idees i d’obrir les finestres de l’Institut a aquells aspectes del present més actual, que són d’especial interès per als ciutadans.

Repensar Europa vol dir obrir els ulls, tocar de peus a terra i plantejar-nos molt seriosament si, realment, no haurem sobrevalorat el mateix concepte d’Europa. Diuen que els processos històrics evolucionen entre crisis i, de fet, només des de l’any 2008, quan salten totes les alarmes continentals a conseqüència de la fallida nord-americana, n’hem presenciat unes quantes de concatenades, a hores d’ara de difícil aturador. Per tant, la crisi dels refugiats, el creixement de les desigualtats, el mirar cap a un altre costat quan Catalunya o Escòcia truquen a la porta europea de les nacions sense estat, són imatges que fan pensar…

Molts ciutadans es mostren sorpresos de la inhibició o ineficiència europees per resoldre els problemes més peremptoris de la societat i són incapaços d’entendre les actituds dels estats i els seus mandataris davant del drama humà i el dolor, especialment punyent i descarnat, en els segments més desprotegits de la societat.

Paradoxalment, quan l’any 2014 la Diputació de Lleida rescatava de l’oblit “Perseguits i salvats”, un projecte de recuperació de la memòria situat en plena guerra mundial, quan innúmeres catalans acolliren i empararen –d’esquena al règim franquista– milers de perseguits que arribaven al Pirineu fugint de l’horror nazi, poc ens imaginàvem que una història tan reculada en el temps vindria a omplir no només un buit significatiu del coneixement del nostre passat, sinó a remoure consciències i assenyalar amb el dit una Europa incapaç de gestionar, honestament i digna, l’arribada a les seves fronteres de centenars de milers de refugiats.

Tot i amb això, només servant un mínim de memòria històrica, la perplexitat potser ens seria menys dolorosa o, pel cap baix, més intel•ligible. Perquè, resseguint el fil històric d’aquesta Europa que ens ha tocat de viure, potser ens adonaríem que no hem avançat ni tant com voldríem ni prou com desitjàvem i, comptat i debatut, som davant d’un déjà vu en què reproduïm actituds del passat, degudament posades al dia.

En aquest sentit, pot ser força alliçonadora la relectura de les meditacions d’un dels millors periodistes, escriptors i observadors del segle XX, Agustí Calvet “Gaziel”, quan davant la “no-intervenció” europea en la guerra civil espanyola i la connivència dels estats democràtics i els organismes internacionals amb el franquisme, asseverava: nosaltres toquem i palpem que les coses més sagrades són les més fràgils de totes, i les reputades com a eternes, les que duren menys. […] Honor, Llei, Justícia, etc. Tot això que en temps normals s’escriu amb majúscula és el primer que falla quan vénen mal dades. […] Les primeres coses que cauen són les més enlairades… I tot tendeix a tornar a la selva.

El cicle “Repensar Europa” ha començat aquesta setmana amb la taula rodona del filòsof Ferran Sáez i el periodista David Fernández sobre moviments migratoris; continuarà aquest dijous amb Joaquim Capdevila i Martí Anglada; i dos dijous més del mes d’octubre, amb veus destacades en economia, seguretat, territori i política. Aquestes taules rodones estan obertes, també, a la reflexió ciutadana i, per tant, us convido a participar-hi.

Joan Reñé i Huguet